Artèria expo setembre 2019 “DES-TRIAR-NOS”

Desde que Artèria em va propossar de nou l’ exposició,no deixava de pensar en la ilusió dels sentits i el possible espai acústic de la galeria passadís per abocar molts altres, que va del carrer de la massa a un racó més solitari, un pati interior.De l’entrada del carrer vull que t’ empenyi com a l’ esglèssia a l’altar. Com a la vall de casa on to ressona…on a les pauses enretiro l’ aire i toco els núvols.
Amor al passat, egipcis, romànic, escultures que agreeixen la vida…abeuradors on possar.hi les mans després que hi beguin els ocells…mobils que sonen quan l’ aire bufa. Alentir el ritme, aturar-te del tot per entendre un poema visual que s’ ens escapa contínuament. Intentar entendre el passat..i deu ens ha donat la memòria per fer crèixer roses al desembre…Recordo sempre la meva lentitud amb l.espai i els objectes. L.época més lliure : quan dibuixava la gent per entendre l.espai, o el ser humà i fins i tot alguna persona s’ adonava i s’ oferia per ser dibuixat…llavors quan encara podies mirar la gent als ulls i “perdien el temps” en el viatge.
Des- triar- nos, parla de la continua cura en l’ elecció de cada cosa que primer s’ ha de desfer per fer una nova. Destriar.nos com anar tenint filtres per coneixe’ns i donar lo bò. Bò, sense morals socials, bó ho inclou tot. De aturar-se, de conectar-se, d’ obrir la mà i veure també el seu entorn infinit, tot lo que l’ envolta, el cosmos. La escultura és dinàmica si condueix al plantejament de les forces. En les estatues malgrar lo estàtic tenen un moviment molecular de vida, petjades, son tocades infinitament