Marta Pruna

Taller SCULPTURA Marta Pruna
Finca les Pedres - 25460 - Spain
Cervià de les Garrigues - Lleida
Mob. +34 / 616 87 01 78

Mirada
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9

CONCEPTE D´EXPOSICIÓ PER AL COL.LEGI D´APARELLADORS I ARQUITECTES DE BARCELONA

La idea és omplir algunes parets amb balcons petits, també molts, i l’altra paret amb un balcó gran de uns 70- 80 Kg, i per això és necessari que estigui ben forta la paret .Al mig es projectarà unes imatges de vistes  de paisatges, de natura o d’animals alternativament.

En el mig de la sala d’una manera molt subtil hi posaria penjats una mena de fils com d’una teranyina.

El balcó es antropomorf per que ens fa pensar en les mides humanes, on contínuament  hi mirem i ens hi aboquem. Una mirada al món, un cop   d´ ull a la societat.

Elimino la representació típica del rostre, però els situo mirant frontalment, per que es produeixi una dialèctica crítica tan necessària en l’artista . Per augmentar  la tensió, tots s’atansen cap a endavant. La força, el pes de la pedra arqueològica sense història.

Com en els escacs de l’any passat, al posar-hi tres peces, ajudo a la multiplicació d’escletxes i de canals de llum. Aquest espais per on s’infiltra la llum accentuen la verticalitat de les barres de ferro tan típiques dels balcons.

Els diferents moviments li donen una dinàmica en contraposició amb el ferro estàtic, element absolutament arquitectònic, inamovible, inquietant...Sempre hi ubiquen la mirada tan els que omplen els balcons com els que hi transiten per sota, buits o plens, absents o amb humans.

El poder de la distància farà que obtinguin la millor imatge per a la memòria i el poder de la proximitat també.

Presentat el balcó cm una mena d’escenari en front del qual un es queda davant del misteri de com s’aguanta, com està collat....com resisteix...Exercici de la mirada, en l’alçada inclou la tensió.

El concepte de mirar està implícit en el balcó com la mirada d’una obra d’art. Mirar i ser mirat. I tot l’espectacle d’un  balcó, com a part de la casa que queda a part, com a continuació de la casa però sense habitar, com a magatzem en les ciutats, com a lloc que ha deixat de tenir la utilització inicial.

Finalment és un elogi a la atenció, a parar per uns instants el món accelerat, estrebat, aturar-se per uns moments. Allò que realment mou el món és la mirada i el veure coses. Procuraré doncs crear tensió.

-2008-