Marta Pruna

Taller SCULPTURA Marta Pruna
Finca les Pedres - 25460 - Spain
Cervià de les Garrigues - Lleida
Mob. +34 / 616 87 01 78

Mirada
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9

MORFOLOGIES GREGÀRIES

Ja sigui en els tapissos que genera la molsa o en la disposició en què es presenten les llavors de les plantes, ja sigui en l’organització social d’alguns insectes o en l’ordre amuntegat dels “supporters” d’un estadi esportiu, la natura—i, per tant, també la natura humana—se’ns presenta generalment en estructures grupals en les que l’individu oscil·la de forma inevitable entre la identificació en la seva pròpia particularitat i la integració gregària al grup,entre la reivindicació de la seva individualitat i la tendència a una integració anorreadora.

És en aquesta dialèctica, contradictòria i esquizofrènica –que d’altra banda tan ha contribuït a omplir els divans de psicòlegs i psicoanalistes- que se situa de forma conscient o inconscient el treball de Marta Pruna ( Barcelona 1970): l’elaboració de formes –morfologies- individuals que es dilueixen en estructures grupals que, en la seva funció d’absorció i la integració, esdevenen gregàries. És a dir: les formes individuals i les seves particularitats, tot i que paleses, queden supeditades al grup i només són reconegudes i reconeixedores en funció de les exigències del grup

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Bcn, on es va formar com escultora, i Diploma de Suficiència Investigadora, Marta Pruna ha participat des de 1993 en nombroses exposicions individuals i col·lectives i diversos simposis sobre art a Catalunya, Alemanya, Àustria, Bèlgica, Holanda, Portugal, Suïssa, Japó o Xina.

Des que l’any 2001 es va instal·lar a Cervià de les Garrigues, la seva vinculació al territori ha estat progressiva. El seu treball, essencialment en pedra i fusta, ha desenvolupat una contundència que es manifesta en el tall abrupte i precís de la peça i que remet a primitivisme totèmic: “Cada cop, en cada projecte(...) en una nova pedra (...) torno a l’origen”, reflexiona, significativament, en un text escrit l’any 2006.

En aquestes Morfologies gregàries, però, els Tòtem –representació tradicional de la divinitat- es contextualitzen en detriment de la seva individualitat, s’integren al grup i en formen part essencial, perden la seva identificació particular i es gregaritzen: Els individus, com els elements de la natura, ja no són sinó en funció del grup i els seus trets identificadors es sotmeten a la disciplina, les exigències i les necessitats del col·lectiu al qual pertanyen.

  Carles M. Sanuy